I final

Quantes aventures, quants records... Ara si que no enyoro el temps de Catalunya, aquí no es pot ni respirar!!! Allà si que estàvem bé, amb el nostre jerseiet...
Us deixo la última foto del blog, la de l'aeroport, quan estàvem esperant les maletes. Moltes gràcies a tots!

Arribada a Barcelona

La nostra arribada a Barcelona esta prevista per les 21:20.
Sortim de Heathrow a les 18:15 i de Taunton a les 12:45. Ara les noies estan jugant a l'UNO i al Mandaca, un joc que vaig comprar al British Museum i els nois estan amb mi als ordinadors, jugant al Tribal Wars una estoneta.
Tot i que es una mica just, hem aconseguit que ens donin dinar al college en comptes del "Packed Lunch" de les excursions... ja n'estem una mica tips!
Ens veiem a BCN!

Ultim dia

Que rapid ha passat tot, ja ha arribat l'ultim dia. Tots tenen ganes de tornar, principalment perque molts dels amics que han fet ja han marxat o estan a punt de marxar; avui arribara una nova fornada d'estudiants, per passar aqui la resta de l'agost.

El temps durant la primera setmana ha sigut assolellat i caluros, gens tipic aqui a UK, pero aquesta ultima, els nuvols no han deixat veure el sol i de tant en tant queia aquesta pluja empipadora, que no et fa treure el paraigua pero desllueix el dia. Suposo que es un altre motiu per tenir ganes de tornar... a disfrutar del bon temps de Catalunya!

Aquest temps tambe ha fet que hi haguessin bastantes grips entre els estudiants i alguns membres de l'staff, que han hagut d'anar al metge i guardar llit durant alguns dies. Per sort, cap dels nostres ha estat malalt.

Els plans que teniem per aquests dos dies han canviat. Avui haviem de deixar les habitacions lliures i ens van fer fer les maletes ahir. Dilluns vam fer la ultima passejada a Taunton.

Imatge del karaoke del dilluns. No tenim fotos nostres, erem a l'escenari!!!

Anecdotes - La llibreta de la Lourdes (Part I)

Tinc una llibreteta en la que he anat apuntant les xorrades o coses que m'han fet gracia dels vostres fills. Aprofito per posar les dues fotos que em faltaven de la recollida de certificats.

Ernest (el primer dia): "He conegut una turquesa" - doncs jo voldria coneixer un alemanes!

Jacqueline (avui mateix): "El aeropuerto de La Palma es muy cutre, solo tiene una sala VIP" - sabessss?

Ernest, molt filosofic, despres de la invasio de xinesos a la seva habitacio: "Us adoneu que el xines, per molt que parlin, no expressen cap emocio, no saps si estan contents, cansats, tristos... aixo amb altres llengues no passa..." mmm, vols un tros de xocolata?

Ara la part "Lourdes: chica para todo"

Jacqueline, enmig de Bath: "Lourdes, donde hay una basura?" - si fuera alcalde hubiera puesto una para ti bajo aquel arbol.

Claudia en una botiga: "Lourdes, quant val aquesta samarreta? - vols que t'ho digui en euros o en lliures?

Aniol, a l'autobus: "Quant falta?" - no se, faig aquest trajecte diariament, calculo que uns 20 minuts, hora amunt, hora avall.

Ada: "Amb aquests LALs que m'han donat, puc anar a comprar a Taunton?" - jo crec que pregunten per veure si estic atenta, com els professors fan amb els alumnes

Xenia, al teatre: "Lourdes, tu creus que es pot passar per aquest passadis" - pots parlar angles? alla hi ha una membre de l'staff...

Crec que al final han apres que no sempre necessiten algu al costat que els resolgui TOT, saben a qui preguntar i com preguntar-ho, aixi que endavant!!!

Gala Certificats

Acabem de fer el lliurament de certificats al teatre per a tots els alumnes que dema marxen. El director i cada professor cridava als seus alumnes i els donava en ma un certificat de la seva estada al college amb les hores de classe fetes i un altre amb les notes que han tret.

Han tret unes notes espectaculars, ja ho veureu, i es que a classe han treballat molt. I no us penseu que regalen les notes, vaig veure'n algunes dels que van marxar la setmana passada i no eren tan bones!!!

Ara estan a la Farewell Disco, o discoteca d'acomiadament. Dema hi ha grups que marxen a les 3 la matinada (com els nostres amics argentins). El director ha suggerit que ningu s'aixequi a aquella hora a despedir-los i he vist una cara de decepcio en les nostres nenes. Em sembla que tenien previst posar el despertador...

En fi, ha estat una vetllada molt agradable, amb molts apladiments, moltes abracades i moltes rialles. Llastima que no tenia els nanos tan ben ensenyats com els xinesos, que es paraven a posar per les fotos i fins i tot feien el senyal de victoria amb la ma!!

Anecdotes - Cagumlagepadungeperutpobre

Aixo es el que ens ha enganxat l'Aniol a l'Ernest i a mi i es el que diem cada dos per tres. A mes, l'Enrique, el basc tambe ho ha apres, i ens ha fet molta gracia gravar-lo.
CAGUMLAGEPADUNGEPERUTPOBRE!!!

Anecdotes - Gastronomia

A l'hora d'esmorzar, tothom es queda parat quan veuen que els nostres nois posen oli i sal a la torrada i fins i tot posen cara de fastic. Com canvien les costums d'un lloc a l'altre!!
L'Aniol va dir que quan puguessim, compraria tomaquets i llavors si que fliparien. Doncs els unics tomaquets que vam trobar van ser a Dunster, dins un aparador, com a decoracio. No estaven a la venta!!!

I d'aqui hem descobert el FUDGE. Es un dolc bastan empalagos, es com un caramel tou, de diferents gustos. A Dunster hem pogut veure com el feien.

Mentre passejavem per Lynton en vaig comprar un tros amb gust de caramel i el vaig compartir amb els nois (menys l'Ernest, que no li entusiasma gaire). Al cap d'una estona vam recular a comprar-ne mes, aquesta vegada de maduixa i encara abans de marxar en vam comprar un altre de xocolata. Em sembla que la senyora de la botiga encara riu.