Anecdotes - El futur de l'Ernest i l'Aniol

Mentre anavem de cami cap a Lynmouth, nomes veiem camps i cabres, cabres i camps; l'Aniol i l'Ernest es van posar a filosofar que els seria ben facil viure aixi: quatre o cinc cabres cadascun, un parell de vaques, unes quantes gallines que fessin ous... i jo afegia: amassar el pa cada mati, regar l'hort, plantar enciams... "hauriem de capar un cabro" i jo, "per que?" i l'Aniol: "dona, aixi totes les cabres el seguirien!"

"haurieu de trobar unes dones ben fortes per poder traginar les eines de l'hort, no poden ser d'aquestes candides que hi ha ara!" els dic jo, "tens rao, tens rao"

"quan les vaques tinguin un vedell el vendrem", diu l'Ernest. I per a que vols els diners?, li dic jo, "per comprar el llevat pel pa!"

"I el diumenge... ens menjarem un pollastre!" diu l'Ernest. I es que resulta que tant a casa de l'Ernest com a casa de la Lourdes, els diumenges anem a buscar pollastre a l'ast per no haver de cuinar, i a la granja farem el mateix!

Ah! Hi esteu tots convidats...